0
0 item

Para poder realizar esta compra o reserva, tiene que terminar el proceso que tiene abierto de compra o reserva. Tambien puede vaciar el carrito

No hi ha articles

S'ha afegit l'article al vostre cistell
Quantitat
Total
Hi ha 0 ítems al vostre cistell. Hi ha 1 article al vostre cistell.
Total productes
Total
Seguir navegant Demanar pressupost

IDIOMAS

Una mica d'història de les càmeres mirrorless

Una mica d'història de les càmeres mirrorless

Una mirroless és una càmera digital amb òptiques intercanviables, caracteritzada principalment per l'absència d'un mirall mòbil que permeti mostrar el que arriba a la càmera a través de la lent. En el seu lloc el propi sensor genera una imatge que s'envia al Viewfinder i/o la pantalla corresponent.

Cada dia que passa és una de les opcions més populars, arribant a superar a alguns fabricants clàssics de càmeres DSLR en mercats importants, com per exemple l'americà.

Encara que en l'actualitat les mirrorless més populars imiten en funcionament a les DSLR que han copat el mercat durant dècades, originalment la primera càmera sense mirall digital era una evolució de les càmeres telemètriques com les Leica M.

El sistema telemètric popularitzat per Leica, permetia superposar dues imatges i fer-les coincidir calculant automàticament per triangulació la distància amb l'enfocament i això es traduïa al sistema d'enfocament de la càmera. Al no disposar d'un sistema de mirall com les DSLR, es prescindeix de la trepidació que causaria aquest mirall aportant imatges més nítides amb temps d'exposició més llargs.

Encara que el problema de paral·laxi entre la imatge que capta el sensor i el que es veu pel visor feia que no fos la millor opció per a segons quin tipus de fotografia, les càmeres telemètriques van ser durant molts anys més populars que les SLR que van trigar a agafar tracció. I això no va ser fins que es van començar a integrar sistemes de fotometria a través de l'objectiu, com amb les primeres càmeres Pentax Spotmatic.

La primera telemètrica digital (i, per tant, la primera mirrorless moderna) va ser la Epson R-D1 el 2004, a la qual poc després, en 2006, li va seguir Leica amb la seva M8.

Per descomptat, en aquesta època gairebé tots els sensors eren CCD, que aporta una excel·lent reproducció de color, però no permetia alguna cosa que avui dia donem per descomptat, veure en directe la imatge que arriba al sensor, almenys en càmera fotogràfiques. Per això durant uns anys les úniques sense mirall eren telemètriques que tenien un sistema que permetia enfocar i enquadrar sense necessitat d'usar un prisma.

Al voltant del 2008, Olympus i Panasonic presenten el seu sistema Micro 4/3 que suposa una evolució del sistema 4/3 per a DSLR, compartint especificacions de sensor molt semblants sinó iguals. La major diferència és l'eliminació de l'espai per a un mirall i un pentaprisma, reduint la distància de registre (la distància de la muntura al pla focal) a uns 19.25mm. Aquesta distància tan reduïda permetia a la pràctica poder adaptar qualsevol tipus d'objectiu a la nova muntura, la qual cosa aportava una versatilitat que no té el sistema SLR.

Això sumat a un sensor amb tecnologia CMOS permetia dissenyar càmeres més semblants al que tenim avui dia, convertint a totes dues companyies en els principals fabricants de càmeres sense mirall durant molts anys, avançant-se a la resta de fabricants.

Per descomptat aquest tipus de càmeres encara tenien molts desavantatges sobre les DSLR, el producte més popular entre els professionals. Les principals, la qualitat d'imatge dels sensors CMOS versus CCD i l'enfocament automàtic. El primer desavantatge es va superar ràpidament, en millorar-se molt ràpidament la tecnologia CMOS, que aviat va substituir a la CCD en la majoria de models de càmera, inclosos els top de gamma DSLR. A més, el poder oferir opcions avançades de vídeo gràcies al canvi de sensor, va ser el que va acabar de convèncer a tothom per al canvi i el que va acostar les mirrorless cada vegada més al mercat professional.

Encara que ja existien càmeres sense mirall de sensor complet, com les Leica, no va ser fins a l'arribada de Sony al mercat que va acabar catapultant aquesta categoria de càmera al nivell al que està avui.