0
0 item

Para poder realizar esta compra o reserva, tiene que terminar el proceso que tiene abierto de compra o reserva. Tambien puede vaciar el carrito

No hi ha articles

S'ha afegit l'article al vostre cistell
Quantitat
Total
Hi ha 0 ítems al vostre cistell. Hi ha 1 article al vostre cistell.
Total productes
Total
Seguir navegant Demanar pressupost

IDIOMAS

L'evolució dels rodets en blanc i negre

 L'evolució dels rodets en blanc i negre

Després del Gelatinobromur de plata, procediment desenvolupat per Richard Leach Maddox en 1871 que substituïa al col·lodió, i amb el qual s'aconseguien emulsions cada vegada més ràpides, George Eastman llança al mercat en 1888 la primera càmera que es val del paper negatiu en rodet per a registrar imatges: la Kodak 100 vista. Permetia el registre de 100 imatges circulars -de baixa qualitat- que, una vegada disparades s'enviaven juntament amb la càmera a revelar. Una vegada realitzat el procés, es retornava la càmera al seu propietari amb una pel·lícula de paper nova. Aquest sistema farà que es comenci a experimentar amb altres materials, i que a l'any següent el paper serà substituït per uns altres que continuen vigents fins als nostres dies: el cel·luloide i la seva emulsió de gelatina.

BROWNIE Núm. 2 I EL 120 MM

La càmera Brownie Núm. 2 fabricada per Kodak entre 1901 i 1935 va ser la primera a usar el rodet de 120 mm. La pel·lícula de 120 es troba enrotllada al voltant d'un rodet, i al seu torn protegida de la llum mitjançant una banda de paper. Es poden emmagatzemar unes 12 fotografies aproximadament i ens proporciona imatges de formats com ara 6x6, 6x7, 6x9, 6x12 cm i 6x17 entre altres.

Barnack i el 35mm

Oskar Barnack enginyer de la fàbrica Leitz, a causa de la seva asma va proposar disminuir la grandària de les càmeres per a així poder realitzar fotografies en exteriors sense que el seu problema respiratori suposés un impediment. D'aquesta forma, va construir la primera càmera de “petit format” i va adaptar la pel·lícula de 35mm que fins llavors havia tingut ús exclusiu del cinema, per a la fotografia. Neix així en 1913 la Ur-*Leica, però no serà fins a 1924 quan el perfeccionament de la qualitat de la pel·lícula donés lloc a la fabricació en sèrie d'aquesta càmera. Aquesta càmera va suposar una autèntica revolució especialment per als reporters gràfics.

 

ASPECTES TÈCNICS

Dins del blanc i negre destacaríem:

1. Pel·lícules lentes: els seus valors ISO es troben de 25 a 50. Els halurs de plata són petits. Molt usada per a fotografiar detalls. Necessita llargs temps d'exposició.

2. Pel·lícules mitjanes: els seus valors van de 100 a 200 ISO. Tenen una gran nitidesa. La seva versatilitat les ha convertit en una de les pel·lícules més demandades del mercat.

3. Pel·lícules ràpides: entre els 400 i els 1000 ISO. Permeten treballar en temps molt ràpids. El gra és més extens.

4. Pel·lícules molt ràpides: a partir de 1000 ISO. Usades especialment quan existeix molt poca llum en l'escena.

5. Pel·lícules pancromàtiques: de sensibilitat alta i mitjana. Produeix una imatge completament realista.

6. Pel·lícules ortocromàtiques: en ser sensibles a la llum blava i verds, es poden processar amb llum vermella. La seva principal característica és que a causa de la sensibilitat que té amb el color blau, aquests, es mostren més clars, mentre que els vermells apareixen més foscos.